Author bio

Eva Baltasar

Eva Baltasar - book author

Eva Baltasar (Barcelona, 26 d'agost de 1978) és una poeta i escriptora catalana. Llicenciada en Pedagogia a la Universitat de Barcelona, ha estudiat Filosofia a la Universitat de Barcelona i a la Freie Universität de Berlin. Actualment porta una vida de simplicitat voluntària en un poble del Montseny.

Eva Baltasar is the author of books: Permagel, Boulder, Cómete a un irlandés, Animals d'hivern, Laia, Invertida, Neutre


Author books

#
Title
Description
01
Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

"La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols", diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça.

La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d’aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d’un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d’una subtil xarxa de relacions entre dones d’una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d’aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l’escut que li oposes —el permagel.
02
La protagonista de Boulder se gana la vida como cocinera en un viejo barco mercante. Es la situación perfecta: soledad, una cabina, el océano, algún puerto en el que conocer mujeres y horas para encarar el vacío, para sentir la fuerza de la provisionalidad. Hasta que un día una de ellas consigue que abandone el mar, acceda a vivir entre cuatro paredes y se implique en la gestación asistida y en la educación de un hijo. ¿Qué ha hecho la maternidad con la mujer que en su día conoció en un bar de la Patagonia? ¿Qué hará ella, animal enjaulado en una casa unifamiliar de Reikiavik?

Todo ha cambiado excepto su apodo, Boulder: esas enormes piedras aisladas en medio del paisaje, expuestas a todo sin que nadie sepa de dónde vienen ni porque están ahí.

Después de la exitosa Permafrost, esta es la segunda novela del tríptico donde Baltasar explora la voz, la vida y el cuerpo de tres mujeres.
03
Carmín está inmersa en la monotonía de su vida como granjera hasta que un gato se cruza en su camino y la lleva a conocer a un grupo de mujeres muy especial. Son unas fanáticas de las comedias románticas y tienen un club llamado Cómete a un irlandés. Fascinadas por el prototipo de Irishman guapo, rudo y solitario, viajan periódicamente a Irlanda con el propósito de convertirse en protagonistas de nuevas historias.
Sin saber muy bien cómo, Carmín acaba enrolándose en un viaje parecido y recala en un pueblecito de la costa irlandesa.
El contacto con sus nuevos vecinos y los líos en los que se ve envuelta cada vez que se cruza con un atractivo irlandés actuarán sobre ella a modo de terapia psicológica de choque, haciendo que afloren sus sentimientos y deseos más ocultos y dándole la oportunidad de decidir qué es lo que realmente quiere hacer con su vida.
04
SOLIDESA
Pedres a la butxaca ens menaran al fons.
Hi ha un silenci d’algues en moviment,
una crida que tot ho emplena. És possible no respirar?
Fulles desfetes ens precinten la cara
com motlles tous de màscares o cúpules de benes.
Podem aturar aquest riu, la seva pressa.
Tenim un cos impermeable i fonaments
en algun sot que vàrem excavar quan érem nens.
Som el camí. Per sobre nostre hi han passat
totes les rodes i tots els fems.
05
06
PREMI MALLORCA DE POESIA 2016

Damunt de l’herba, lleugera com cigne salmonat
de cua estrafeta i coll llarguíssim; perfecta com ganxo
la corba del teu genoll molsut ben acabada en bec
de peu taronja i dits espessos com pestanyes.
Damunt de l’herba, deia, olis meravellosos sobre fons

ja preexistent en seva solidesa verd quadrada, aquesta dona.
Ets tu. Oberta com cabdell nocturn en fresc de galeria.
Et reconeixes? Complaença satisfeta en greix intoxicat
fins a ocultar mirada. Els braços, escuts mòbils dels pits,
alçats en el seu vermell d’insecte alcohòlic fins al rostre.