Author bio

Joan Sales

Joan Sales - book author

Joan Sales is the author of books: Incerta glòria, El vent de la nit, Cartes a Màrius Torres, La plaça del Diamant, El Crist de nou crucificat, Cartes completes (1960-1983), Els germans Karamàzov, Madame Bovary, Thérèse Desqueyroux, Tirant el Blanc


Author books

#
Title
Description
01
Premi Joanot Martorell de 1955, és una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts. Es tracta, però, d'una obra que l'autor va anar ampliant en les successives edicions i la traducció francesa (1962), ja més extensa que la catalana va suscitar crítiques molt elogioses, i es va comparar el seu autor amb Dostoievski, Bernanos, Green... La quarta edició (1971) és ja la definitiva, però la darrera part -aquella ampliada-, que portava com a títol "Últimes notícies", esdevindrà en la següent edició El vent de la nit, i serà independent.

Dominada per tres amics joves, que van fer la guerra junts, les dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d'Aragó -cartes de Lluís al seu germà-, i a la rereguarda: escrits de Trini, la companya de Lluís a Juli Soleràs. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el tercer amic, un sacerdot, però amb un salt cronològic important a El vent de la nit, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels seixanta.

Però, al costat de la guerra, presentada sense cap maniqueisme i amb tota la seva cruesa, hi ha l'amor que encarnen dues figures femenines, que freguen el mite, sobretot, la Carlana. La novel·la, de fet, conté una reflexió, profunda sobre el sentit i, especialment, sobre la dificultat de la vida, que només l'amor il·lumina, l'amor humà, però també el diví -que la creu, un símbol autèntic representa. Però, Incerta glòria tracta també d'altres temes cabdals, de la soledat de l'home i del pas del temps, sobretot, mentre mitifica la joventut, aquesta glòria incerta, fugaç, però glòria al cap i a la fi. I és que, partint d'una situació concreta, l'obra esdevé també una reflexió universal sobre una època dramàtica, marcada per les guerres.
03
1936: un poeta escriu cartes a una jove malalta. Ell encara no té lectors, ella no té contacte amb el que passa fora del sanatori. Així comença la correspondència entre Joan Sales i Mercè Figueres, aviat ampliada a Màrius Torres -un triangle insòlit en una època excepcional. 1976: un escriptor de gairebé 70 anys publica un llibre de cartes.
04
La vida de Natàlia, la protagonista i narradora de La plaça del Diamant, es capgira quan coneix Quimet: el seu nom canviarà i passarà a dir-se Colometa, i la seva petita vida personal, plena de maldecaps, es barrejarà amb els grans esdeveniments col·lectius que sacsegen la societat catalana del primer terç del segle xx: la República, la guerra, la postguerra. Colometa en viu les conseqüències, sola i amb els seus dos fills, fins que, en un procés d'alliberament del passat i de reconciliació amb un present ple de mancances, recupera la seva pròpia identitat. Així, La plaça del Diamant es converteix en una crònica fidel i intencionada de la vida popular de la ciutat, d'una Barcelona genuïna, actualment en vies d'extinció.
05
Likóvrissi és un poble de grecs cristians sota domini turc, a principis del segle XX. Cada set anys, per Setmana Santa, s’hi interpreta un Misteri en què els paisans fan de Crist i d’apòstols. El pope els alliçona perquè s’impregnin dels seus papers: es tracta de llegir un xic, no gaire, els Evangelis i de fer una vida decent mentre preparin la Passió.

Però la gràcia del text s’encomana a la viuda de vint anys que es prostitueix, al pastor que baixa de la muntanya, al cafeter i al marxant… Ella és Magdalena, ell Jesús, els altres Jaume i Pere; un sentiment nou els uneix com els dits d’una mà. I quan al poble arriba una corrua de gent famèlica que ha sobreviscut a una matança, aquell sentiment els dicta de plantar cara als notables que volen treure’s de sobre els refugiats.

El Crist de nou crucificat és, amb Alexis Zorbàs, la novel·la més llegida de Nikos Kazantzakis. La set de justícia que mou els seus personatges és la mateixa que va dur l’autor a explorar el cristianisme al mont Atos, el leninisme a Berlin i la revolució a la Unió Soviètica, amb Panait Istrati i Victor Serge. Idealista híbrid i actiu, l’Església ortodoxa el va declarar sacríleg, el Vaticà va inscriure a l’índex una de les seves novel·les i el jurat del Nobel li va negar nou vegades el premi. El públic d’arreu del món s’ha cuidat de consagrar-lo i és un dels autors més populars del segle XX.

“La seva obra mestra és tot un món, un món vigorós on cada personatge té una fesomia acusadíssima, on hi ha drama i poesia, on hi ha santedat i crueltat, on hi ha realisme cru i fins groller al costat de les delicadeses més altes a què pugui arribar l’ànima humana; on tot crepita com en un incendi, tot cruix com en una tempestat. Aquesta novel·la, que passa tota ella en un poblet perdut al fons de l’Anatòlia, un racó de món oblidat de la resta de l’univers, és potser la més universal del nostre segle.” Joan Sales
06
Són 23 anys de correspondència entre Mercè Rodoreda i Joan Sales, entre una escriptora exiliada i un editor retornat que volen arribar a construir, en l’única llengua que conreen, una literatura ambiciosa. Són 569 cartes que constitueixen el rebost del seu treball d’escriptors, peces d’un calidoscopi biogràfic de dos personatges, l’una “ocell de bosc”, l’altre “canari de gàbia”, que marquen la història de Catalunya. És, sense voler-ho els autors, una novel·la epistolar, amb moments de perfecta entesa, períodes de radical enfrontament, instants d’infidelitat.

“Quin parell s’hi van ajuntar! Irascibles, recelosos, tossuts com ells a soles, sobiranament perepunyetes, podrits de talent i de manies, devastats per una guerra perduda i un silenci de dècades, amarg i inacabable, a les costelles.” Enric Sòria

L'hora del lector, amb Montserrat Casals i Maria Bohigas
07
Els germans Karamàzov són el testament literari de Dostoievski, possiblement l’escriptor que més ha marcat la literatura mundial de cap a cap del segle XX, des de Sartre fins a Coetzee. Per a Joan Sales, que els traduí al català, són el cim de la novel·lística i la font que alimenta Incerta glòria.

Per al lector d’avui, són una experiència incomparable. Narren la història de tres germans un dels quals assassina el seu pare, i també les vicissituds d’una comunitat de monjos, la passió dels sensuals per les dones, els dies de la pobra gent, la vida moral de la quitxalla… No hi ha res que la novel·la de Dostoievski no abraci. La xarxa amb què arreplega la humanitat sencera captura el que ningú ha sabut dir com ell: l’angoixa i la revolta, però sobretot l’emoció davant del sofriment.

En aquesta nova edició, la traducció de Joan Sales ha estat revisada i actualitzada per Arnau Barios a partir de l’edició acadèmica russa.
08
'Oh, why, dear God, did I marry him?'

Emma Bovary is beautiful and bored, trapped in her marriage to a mediocre doctor and stifled by the banality of provincial life. An ardent devourer of sentimental novels, she longs for passion and seeks escape in fantasies of high romance, in voracious spending and, eventually, in adultery. But even her affairs bring her disappointment, and when real life continues to fail to live up to her romantic expectations, the consequences are devastating. Flaubert's erotically charged and psychologically acute portrayal of Emma Bovary caused a moral outcry on its publication in 1857. It was deemed so lifelike that many women claimed they were the model for his heroine; but Flaubert insisted: 'Madame Bovary, c'est moi.'

This modern translation by Flaubert's biographer, Geoffrey Wall, retains all the delicacy and precision of the French original. The edition also contains a preface by the novelist Michèle Roberts.
09
Una confessió que no pot set feta. Un perdó que no és pronunciat. Vet aquí l'acció de la novel·la. Un crim, un procés, tot és ja passat; els esdeveniments que aparentment en constitueixen la trama no són sinó record. I alhora encara res no ha passat. Reflexió sobre l'enfrontament sense sortida de dos éssers que s'han unit sense amor, Thérèse Desqueyroux no és —tal vegada ho podria semblar— una novel·la inacabada, sinó la novel·la de l'inacabat, reflex d'un crim frustrat els mòbils exactes del qual s'escapen fins i tot per a qui l'ha comès.
10

First published in the Catalan language in Valencia in 1490, Tirant lo Blanc ("The White Tyrant") is a sweeping epic of chivalry and high adventure. With great precision and verve, Martorell narrates land and sea battles, duels, hunts, banquets, political maneuverings, and romantic conquests. Reviewing the first modern Spanish translation in 1969 (Franco had ruthlessly suppressed the Catalan language and literature), Mario Vargas Llosa hailed the epic's author as "the first of that lineage of God-supplanters--Fielding, Balzac, Dickens, Flaubert, Tolstoy, Joyce, Faulkner--who try to create in their novels an all-encompassing reality."